A les classes de l’assignatura de suport, van venir a fer-nos una xerrada una família amb un fill amb una discapacitat, va venir la mare (Maria) i el fill (Carlos).
Va ser molt emotiu, ja que ens van contar tota la seva experiència amb la discapacitat del fill, tant en l’àmbit familiar, acadèmic com també de relacions socials, ens van donar consells i ens va fer reflexionar molt. Va ser molt encertada aquesta xerrada ja que el tema de les famílies contat en primer persona, causa molt més interès que si simplement ens haguéssim llegit un article o hagués estat una classe magistral i a més va crear un aprenentatge més profund ja que serà molt difícil oblidar en Carlos i na Maria i totes les experiències que ens van contar i la manera en que ho van fer.
A més ens va donar una lliçó de vida ja que la mare va tenir càncer i el fill li va dir que no es preocupàs per ell, que ella necessitava curar-se i ell se’n sortiria, i així ho va fer, amb gran esforç va aconseguir superar el curs i la mare la malaltia. Això els va ensenyar que s’ha d’aprendre a confiar entre ells i que el nin no era tan dependent com es pensaven i aquesta situació va enfortir molt més a la família.
Vaig agafar molts d’apunts sobre tot el que ens contaven perquè ho trobava molt interessant però trob que es molt millor sentir-los a ells contar-ho que no escriure-ho aquí ja que es perdria molta informació en la transmissió ja que amb l’escrit es perdia la manera tan peculiar de contar les coses. Tot i així m’agradaria destacar que el jove Carlos, té la discapacitat de TEL (disfàsia) i això li dificulta entendre molts de conceptes, ens van contar moltes anècdotes sobre aquest fet. Un fet que em va indignar molt va ser quan ens ho va contar que han tengut moltes dificultats perquè els docents entenguin la discapacitat d’aquest infant, tot i que els hi explicaven i també li mostraven tot l’historial. Per això trob important destacar que els docents haurien de reflexionar amb la part humana que té la nostra feina, i intentar informar-mos sobre tot el que ens rodeja i ens anem trobant a les nostres aules, potser si els docents que posaven traves haguessin tengut l’interès d’informar-se sobre la discapacitat no haurien actuat d’aquella manera. Tot i així la mare ens va comentar que dins el que cap, va tenir sort de trobar a diferents professionals que la van ajudar molt, tant a ella com al fill.
Per tal que també us pogueu fer una mica de idea sobre la teoria de les famílies amb infants amb discapacitats aquí us enllaço un prezi on s’expliquen un parell de conceptes que potser us puguin ser d’utilitat. A més us poso aquí aquest vídeo per tal que pogueu entendre millor com es senten les persones amb un infant amb discapacitat, però també com han de seguir endavant i disfrutar del seu fill ja que encara que ells haguessin planejat una altre cosa, els plans han canviat, però l'oportunitat ni la il·lusió de gaudir dels nous plans no han de desaparèixer.
El títol que he posat a l'entrada "Vivir su normalidad dentro de la diferencia" és una frase que em va agradar molt de la xerrada que va fer aquesta família ja que reflecteix la realitat de cada un, realment tots som diferents i hem de viure en normalitat i que les diferències no siguin un impediment per a ningú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada