Què és això de la inclusió?

A classe, vam parlar sobre la inclusió i ho vam fer d’una manera especial i original, a partir de l’estructura cooperativa 1-2-4, vam anar analitzant imatges i anotàvem la idea en que relacionàvem la imatge i després la relació amb la inclusió o el procés educatiu. Va sorgir unes idees bastant interessants. Hi va haver moltes imatges en que la majoria de la classe coincidíem amb la idea que ens transmetia sobretot de l’àmbit educatiu.

Aquesta activitat ens va servir per començar a reflexionar sobre els trets més significatius de la inclusió així com recordar i relacionar diferents conceptes.

També vam reflexionar sobre el tema amb la paràbola del convidat a sopar.

Paràbola del convidat a sopar

La professora de pedagogia va dir als seus deixebles: «El mestre d’una escola es

pot comparar a un prohom molt respectat que sabia cuinar molt bé i que va preparar

un sopar per a una colla d’amics.» En veure la cara d’estranyats dels seus

deixebles, la professora va continuar explicant: «Un prohom d’una ciutat es va

trobar amb un vell conegut, a qui no veia des de feia molt de temps. L’endemà

passat el prohom feia un sopar amb una colla d’amics i amigues que també el coneixien

i no n’havien sabut res des de feia molts anys, i el va convidar a sopar. El

prohom era un bon cuiner, i va preparar un sopar esplèndid: entrants variats, guisats

de tota mena i un pastís amb confitures de fruita. Tot això acompanyat de

vins del Priorat i cava del Penedès. El mateix dia del sopar, tot d’una li va venir al

cap que el vell amic, no recordava ben bé per què, havia de vigilar molt amb el

menjar i que segurament res del que havia preparat amb tanta cura no li aniria bé.

De seguida va telefonar-li (per sort, s’havien intercanviat els telèfons per si sortia

algun problema) i li va explicar el que passava i li va dir que ho sentia molt, que

més valia que no hi anés i que ja l’avisaria quan fessin un altre sopar. Un altre prohom

de la mateixa ciutat es va trobar amb el mateix cas. També havia preparat un

sopar esplèndid amb els seus amics i va convidar-hi un vell conegut de tots amb

qui es va trobar per casualitat un parell de dies abans. La mateixa tarda del sopar,

un altre dels convidats va fer notar al prohom, per si no se’n recordava, que el vell

amic no podia menjar de tot. El prohom, que ho havia oblidat, va cór rer a telefonar

al vell amic per saber si encara tenia aquell problema i per dir-li que, de tota

manera, no s’hi amoïnés, que hi anés igualment, que ja li prepararia un plat de

verdura i un peix a la planxa. Curiosament, un tercer prohom de la mateixa ciutat,

també molt respectat, es va trobar amb un cas idèntic. Quan ja ho tenia pràcticament

tot a punt, es va recordar que el que havia convidat a última hora (un

vell conegut seu i d’uns amics amb els quals havia quedat per sopar aquell mateix

vespre) havia de seguir una dieta molt estricta. Aleshores va canviar el menú a

cor re-cuita: va seleccionar els entrants que també podia menjar el vell amic, va

guardar els guisats al congelador per a una altra ocasió i va improvisar un segon

plat, també esplèndid, però que en podia menjar tothom, i va retocar el pastís,

col·locant-hi fruita natural, en lloc de confitada. Arribada l’hora de sopar, van

menjar plegats dels mateixos plats que l’amfitrió els va oferir.»

Aquesta tracta sobre diferents maneres d’encarar la situació de que es fa un sopar i hi ha un convidat de “darrera hora” que no pot menjar de tot, i canvia la manera de fer els meus. Un crida al convidat i li diu que millor no vagi al sopar ja que el menjar que ha preparat no serà adequat per ell. Una altre opció de resoldre la situació va ser preparar-li un altre menú. I finalment una tercera opció és canviar el menú de tots els convidats per tal que convidat de “darrera hora” no es senti diferent. Aquest text ens fa pensar molta amb la inclusivitat dels centres, ja que les diferents situacions, serien l’equivalent a l’exclusió, integració i inclusió en els centre educatius.  

Segur que tots ja coneixeu aquesta imatge, però opín que és una descripció gràfica molt acertada per entendre els conceptes. També amb aquest vídeo es reflexa molt bé la exclusió i per si no queda clar, us enllaço un pàgina on s’explica la diferència amb una historieta.

Per tant cal deixar clar que l’educació inclusiva és un procés que cerca la presència, participació i progrés o èxit de tots els alumnes, això serà possible si hi ha la identificació i eliminació de les barreres i es posa èmfasi en els alumnes amb risc de marginació, exclusió o fracàs escolar.

Per entendre l’educació inclusiva cal tenir en compte Informe Warnock 1978:

• Tots els nins tenen necessitats educatives. Ningú neix amb els aprenentatges sabuts!
• Tots tenen dret a l’educació.
• Cap nin serà considerat ineducable.
• Els fins de l’educació són els mateixos per tots, cada alumne ha d’aprendre al màxim en relació a les seves necessitats.
• La Educació Especial consisteix en respondre a les NEE (necessitats educatives especials, ja que tots tenim necessitats educatives) per assolir objectius comuns.
• No existeixen dos tipus de nins: normals i especials. Tots som diferents.
• Les NEE formen un continu de necessitats. Totes les matèries estan interconectades igual que la vida social i familiar, per això si alguna capacitat no funciona té repercussió amb molts d’aspectes de la seva vida.
• La EE s'entén com un continu de prestacions. És un procés, una continuïtat en que l’alumne va aprenent.
• Els suports especials son addicionals als ordinaris. És a dir han de tenir l’ensenyament de la tutora més el del mestre de suport, així rebrà més atenció sinó seria la mateixa atenció però seria un altre professor.
• El suport ha de dependre de la necessitat, no de la categoria de deficiència diagnosticada.

És a dir l’educació inclusiva és el PROCÉS que tracta de dur determinats valors i principis ètnics a la pràctica en la vida de les aules i dels centres escolars. Però el punt “negatiu” que té és que mai s’acaba, ja que és un procés, sempre trobarem alguna cosa per millorar. Però això no ens ha de desesperar cada passa és important, cada passa és més inclusiva. 

Cal que els docents tenguin en compte a tots i cada un dels seus alumnes amb les seves característiques personals i intentin crear un ensenyament adequat per abarcar tots els seus alumnes, així fent activitats obertes, on els alumne es puguin desenvolupar i aprendre al màxim, respectant el seu ritme.

I finalment vull enllaçar-vos aquest programa d’engrescats dedicat a la inclusió on podrem veure com està aquest procés en la actualitat, en diferents centre, com es tracta i que n'opina la gent.