Conclusió

A n'aquest bloc com haureu pogut anar llegint, he posat reflexions i informacions sobre les classes de l'assignatura com també de les pràctiques que he realitzat aquest semestre. Fer aquest bloc m'ha servit per anar interioritzant molts de coneixements com també fixar-me en coses que potser no hagués posat tant de interès o simplement no m'hauria aturat a pensar. Tot i que no he anat pujant l'informació periòdicament, moltes vegades anava escrivint petites reflexions però al voler-les completar no les penjava fins que podia afegir més reflexió o enllaços que trobava.

Pel que fa a les pràctiques a l'escola Miquel Costa i Llobera, m'han encantat, he après moltíssimes coses i a més m'he sentit molt a gust tant amb els mestres com amb els alumnes. M'ha encantat tenir l'oportunitat de conèixer aquest alumnes ja cada un d'ells tenia unes característiques diferents i m'ha agradat poder descobrir quina manera d'aprendre té cada un d'ells, ja que he vist que no a tots li funcionen les mateixes explicacions o mètodes de fer feina, i uns destaquen més d'una manera i els altres d'una altre.

En relació a les classes de l'assignatura, m'han encantat ja que la majoria han estat molt dinàmiques i lúdiques, fet que els alumnes agraïm molt ja que veníem cansats i al fer-nos participar i estar actius, les classes passaven  molt més aviat i a més les aprofitàvem més. De fet, la majoria dels conceptes que hem treballat dins l'aula els sabem sense haver d'estudiar, és a dir els hem entès i ara tan sols fa falta acabar d'aclarir petites coses i acabar d'estudiar una mica per tenir-ho tot ben clar i organitzat, però la majoria al haver-les treballat de manera participativa ja les sabem, cosa que no passa a moltes altres assignatures on les classes són magistrals. A més m'ha agradat molt poder comentar entre tots les nostres experiències ja que així ens hem donat idees i motivació per fer de cada vegada millor la nostra feina.

I finalment m'agradaria deixar-vos amb un vídeo que amb 10 minuts et fa reflexionar sobre com veim realment la vida i ens enfrontam a les realitats, a través d'una història sobre un nin amb discapacitats i l'amistat i l'alegria que li aporta na Maria. (és cert que la majoria l'hem vist ja que o ja el vàrem veure al seu moment i sinó el vàrem veure a la conferència que ens va fer la família de'n Carlos, però tot i així opín que és bo tornar-lo a veure i que se'ns transmeti la manera de veure les coses de la petita Maria). "Curtmetratge de Cuerdas".

I també aquest altre que acab de veure, és molt semblant al vídeo de "bienvenidos a holanda" que ja vos vaig posar, però es essencial que totes persones en siguin conscients, i que si els hi passa, també puguin disfrutar de "la muntanya" ja que té moltes altres coses bones. No s'han de passar la vida queixant-se i pensant que no van poder anar a la "platja" sinó que han de gaudir de totes les altres oportunitat que els hi ha brindat aquest nou camí. Donar ànims i una visió diferent a totes les famílies amb fills amb alguna discapacitat o malaltia, com seria també l'exemple del llibre de Quiet que també vaig mencionar a entrades anteriors.

Classificació alumnat NESE

He deixat aquesta entrada per lo darrer per tal que es vegi una de les primeres al entrar a aquest bloc i ja que opín que és un tema important que cal tenir les idees clares i ben organitzades. 

Com podem veure a l'esquema que vàrem fer a una altre assignatura, l'any passat, els alumnat NESE engloben a molts d'alumnes amb bastants de tipus de dificultats en que es poden trobar els alumnes. Com és el cas de:

• Alumnat amb altes capacitats, 
• Dificultats específiques de l'aprenentatge (DEA) alguns exemples serienTEL, TDAH, dislèxies,...
• Alumnat amb incorporació tardana, 
• Alumnat NEE: alguns exemples serien discapacitat  auditiva, visual, autisme, entre d'altres.
• Alumnat amb condicions personals amb  dos anys de desfasament curricular.

Pel que fa a la meva aula de pràctiques, estava formada per 26 nins i nines, cada un diferent al seu company. Cal dir que tres d’ells estaven diagnosticats com a NESE i dos amb demanda, però realment tots i cada un dels infants d’aquella classe necessitava algun tipus d’ajuda.

-Una alumna tenia trets autistes i tot que tenia molt bona memòria per recordar vocabulari i era molt carinyosa, li costaven les matemàtiques i la parla no la tenia gaire desenvolupada, li havies de fer preguntes molt concretes per tal que ella te les contestàs.

-Una altre alumna amb necessitats, provenia de Rússia i li costava molt la comprensió i la expressió, però era molt feinera i s’esforçava molt per intentar aprendre tot i que moltes vegades es tancava a l’hora d’haver d’expressar-se.

-Una mica de dificultats amb la parla i en l’escriptura tot i que s’esforça molt per anar i millorant i jo he vist el progrés que ha anat fent. 

Per altra banda també hi ha un nin que és molt intel·ligent i té molta imaginació, però està constantment a un altre món, vàrem arribar a dubtar si tenia alguna necessitat educativa especial que no l’haguessin detectat encara, i per això vàrem fer una demanda. Però encara no l’havien mirat quan jo vaig partir.

I una altra que tampoc té diagnòstic NESE però ja té la demanda feta des de fa estona i el que li passa és que no té adquirida tota l’escriptura ni la lectura i tampoc es sap tots els números, només se’ls sap bé fins als 10 i clar això li causa greus dificultats per seguir les classes. S’ha de dir que s’esforça molt i que té molta voluntat per aprendre i molta memòria i memòria visual també.

Tot i així com ja he dit encara que els altres no tenguessin cap dificultat tan accentuada com els que he mencionat, ells també necessitaven ajuda i atenció del mestre. Fet que a vegades s'oblida ja que es centren més en les necessitats important i deixen un poc més de banda als alumnes que pareix que van be en tot però que realment no els hi aniria gens malament una mica d'ajuda a vegades o simplement una mica d'atenció. Encara que a l'aula que jo estava, trob que la majoria estaven molt ben atesos ja que venien bastants de mestres de suport i també entre la tutora i jo els podíem anar atenent a tots.

Diferents maneres d'aprendre i ensenyar

A continuació us faré una mica de resum de les estratègies que hem anat treballant a l'assignatura i que les podrem utilitzar a les nostres futures classes per tal que els alumnes puguin aprendre millor.

APRENENTATGE COOPERATIU:

L’aprenentatge cooperatiu és un grup de procediments d'ensenyament que parteixen de l'organització de la classe en petits grups mixtos i heterogenis on els alumnes treballen conjuntament de manera coordinada per resoldre tasques acadèmiques i aprofundir en el seu propi aprenentatge. 

També s’ha definit com aquella situació d'aprenentatge en la qual els objectius dels participants estan estretament vinculats, de tal manera que cadascun d'ells "només pot assolir els seus objectius si i només si els demés aconsegueixen assolir els seus”.

-Cada alumne té un rol i una funció dins l’equip.

-A través del diàleg i reflexions es prenen decisions de manera consensuada.

-Interacció estimulant entre els companys que es regula entre ells (diversitat d’opinions).

-Cal fer revisions del funcionament per tal d’esbrinar si cal establir objectius de millora. 

Dins l’aprenentatge cooperatiu podem distingir tres àmbits d’intervenció:

-Àmbit A: Cohesió de grup

-Àmbit B: Treball en equip com a recurs per ensenyar.

-Àmbit C: Treball en equip com a contingut a ensenyar.

Àmbit A: Cohesió de grup

En aquest àmbit es treballa sobretot la cohesió del grup per això és fan dinàmiques de grup o d’equip, també es fan jocs de coneixement, cooperació amb els companys i dinàmiques de resolució de conflictes.

-Es pot treballar en gran grup, grups reduïts, parelles…i aquest poden ser grups estables o esporàdics.

Es realitzen aquest tipus de dinàmiques per tal de:

-Afavorir la relació entre els alumnes i el coneixement mutu.

-Per assegurar el consens en la presa de decisions

-Crear un ambient de classe adequat i favorable pel treball

Exemples: la pilota, l’entrevista, la meleta, el blanc i la diana, cercle d’amics…

Àmbit B: Treball en equip com a recurs per ensenyar

Garanteix la interacció entre tots els membres d’un equip a l’hora de treballar ja que han d’arribar a una resposta conjunta. Moltes vegades primer ho pensen individualment i després ho posen en comú i reflexionen per tal d’arribar a un consens.

-Es realitza a través d’estructures cooperatives ja siguin estables o esporàdiques, formades de manera homogènia o heterogènia.

Exemples: 1-3-4, llapis al mig, els quatre savis, lectura compartida..

Àmbit C: Treball en equip com a contingut a ensenyar

Dinàmiques de grup per despertar  l’interès per treballar en equip i demostrar la seva eficàcia.

-Es fan equips estables i heterogenis: Grups Base.

Utilitzen recursos o instruments per tal:

-d’afavorir l’organització interna dels equips, 

-planificar el treball en equip,

-treballar les habilitats socials.

Exemples: Joc de la NASA, el quadern de l’equip,…

PROJECTES

-El treball per projecte partix dels interessos dels infants (ja sigui proposada pel docent o pels infants)

-Es parteix del que ja saben i es té en compte que és el que volen saber, per anar planificant el procés

-Els errors es valoren de manera positiva ja que són part de l’aprenentatge.

-L’avaluació es duu a terme de tot el procés, i no només del producte final.

El paper del professor és de:

-Canalitzar  les respostes i organitzar els interessos.

-No ha d’anticipar respostes, només fa de guia i planteja preguntes

-Crear un clima d’implicació i interès per a tots.

-Fomenta la consciencia d’estar aprenent i proporciona reflexió (aprendre a aprendre)

Seqüència dels projectes:

1.Què sabem?

2.Què volem saber?

3.Planificar

4.Cercar informació

5. Comprensió de la informació (seleccionar, manipular, resumir, classificar…)

6.Expressió

7.Transferir o aplicar

ABP/APS: Aprenentatge servei

Metodologia que combina en una sola activitat l’aprenentatge de continguts, competències i valors ja que consisteix en realitzar tasques de servei a la comunitat. Treballant sobre necessitats real de l’entorn, amb l’objectiu de millorar-lo.

-És una metodologia que fomenta l’experiència, solidaritat i la participació. És una pedagogia activa i reflexiva.

-Educació formal i no  formal

-Aprenentatge multisensorial

-Coordinació entre les institucions educatives i entitats socials.

PREPARACIÓ	Per on començar?
	Esbossar el projecte
	Establir relacions amb entitats socials
REALITZACIÓ	Planificació amb el grup
	Execució amb el grup
	Cloenda amb el grup
AVALUACIÓ	Avaluació multifocal

FLIPPED CLASSROOM

Classe invertida: nova metodologia que fa capgirar la classe tradicional.

-Normalment es fa la teoria a casa i els alumnes aprenen per ells mateixos.

-La pràctica es fa a la classe:

-S’aprofita més el temps

-Entre tots es conten la teoria per tal que acabi de quedar clara i realitzen la pràctica.

RACONS

Permeten organitzar l’aula en petits grups, cadascun dels quals realitza una tasca determinada i diferent.

-A partir del joc es treballen molts de coneixements i habilitats.

-Alguns necessiten estar dirigits per el mestre, d’altres poden funcionar autonomament.

-Aprenen a treballar en equip, col·laborar i compartir coneixements entre els companys.

Per tant els racons aporten:

-Autonomia

-Aprenentatge dialògic

-Individualització

-Espais rics i pensats per als infants

-Adaptació al ritme de cada infant

GRUPS INTERACTIUS

Els grups interactius consisteixen en organitzar l’aula en petits grups de treball heterogenis. Cada grup estarà tutoritzat per un adult (professor, voluntari, familiar…)

-Intervenció més rica i concreta per atendre les necessitats de cada alumne. Amb un seguiment més directe i personalitzat.

-Clima de comunicació i coordinació dins l’aula.

-Col·laboració i participació d’agents de la comunitat per afavorir l’aprenentatge dels infants.

-Creació d’entorns d’aprenentatge a partir de la comunicació (aprenentatge dialògic)

-Foment de l’esperit crític

TALLERS

Els tallers es basen en la vesant pràctica i procedimental.

Per treballar habilitats procedimentals extretes directament del currículum. Ex. taller de càlcul mental.

-Ràtios reduïdes i implicació de diferents professionals.

Si m’ho expliques me n’oblido, si m’ho expliques i ho veig tenc por de no recordar-ho,

 si ho faig ho aprenc

AMBIENTS

Són espais gestionats per prendre decisions, on els infants de diferents edats tenen la possibilitat de construir i compartir coneixement amb la resta de companys i adults.

-Protagonista del seu aprenentatge, també pot observar als altres i experimentar per ell mateix.

-Pot expressar-se en diferents llenguatges

-Fomenta la interacció amb els altres

-Fomenta l’adquisició d’autonomia

-Desenvolupa capacitats cognitives, sensorials, motrius i de reconeixement d’emocions.

Exposicions NESE (part 2)

Pel que fa a la segona part de les exposicions, es van explicar els temes de la discapacitat motòrica, trastorn de conducta, altes capacitats i alumnes hospitalitzats.

Abans de exposar-vos els petits resums de les exposicions dels companys m'agradaria explicar-vos la manera en que vàrem realitzar la majoria de les exposicions. La majoria de les exposicions van ser molt dinàmiques on els companys participàvem activament ja que ens proposaven fer diferents racons, activitats, debats i reflexions entre d'altres coses. És a dir, ens hem fet interactuar constantment. Aquesta manera de realitzar les exposicions va fomentar molt més la participació dels oients i també va fomentar molt més l'atenció. En la meva opinió ha estat molt d'agraïr que fossin així la majoria i no totes teòriques ja que sinó és fa molt pesat estar escoltant tot el temps als companys, encara que el tema sigui interessant es fa difícil estar tanta estona atent. A més ens ho vam passar molt bé i els conceptes se'ns van quedar més ja que ho vam experimentar i vàrem crear vivències i això ajuda molt a recordar.

També d'aquesta manera, tots vàrem poder adquirir nous coneixements com també noves idees uns dels altres, ja que vàrem poder contar-nos experiències de les pràctiques com també tenir idees de quin tipus d'actuacions es poden fer, a més d'aprendre moltes activitats diverses.

Discapacitat motòrica:

La exposició oral que van fer els components del grup que tenien com a tema la discapacitat motòrica ens van proposar activitats de comunicació a partir de signes, amb pictogrames o amb una tablet i vàrem argumentar cada grup com ens havíem sentit tant els que responíem al rol amb la discapacitat com els companys.

La discapacitat motòrica s’entén com l’alumnat que presenta alguna alteració motriu, transitòria o permanent, degut al mal funcionament del seu sistema ossi-articulatori y muscular (referent a l’aparell locomotor) i/o del sistema nerviós, i que, en grau variable, suposa unes certes limitacions a l’hora d’enfrontar-se a algunes de les activitats. Implica certes limitacions posturals, de desplaçament i de coordinació de moviments. Per això, el principals problemes que pot generar són moviments incontrolats, alcans limitat, força reduïda, parla no intel·ligible, dificultat amb la motricitat fina i guixada, una dolenta accessibilitat al medi físic, entre d’altres. (Martínez, Sanciñena, Sánchez, Sánchez y Yoldi, 2000).

-Les discapacitats motores més habituals en el període escolar són la paràlisis cerebral, l’espina bífida i les distròfies musculars, que limiten la capacitat d’acció. 

Trastorn de comportament

Els qui els va tocar el trastorn de comportament ens van explicar que les actuacions que durien a terme ells serien treballar molt les emocions, a partir de contes com el mostre de colors, o la realtizació d'un emocionari, contracte conductual o fer assamblees entre els nins per tal que resolguin els problemes entre ells.

Segons Fernández i Olmedo (1999) i FAROS, el trastorn de la conducta també denominat trastorns disocial, es caracteritza per la persistència i reiteració de conductes que violen les normes socials i els drets de les persones. Els principals símptomes que pot comportar aquest trastorn és la agressió a persones i animals, destrucció o robatori de bens aliens i per l’incompliment de les normes socials bàsiques de convivència i per l’oposició als requeriments de les figures d’autoritat, generant un deteriorament de les relaciones familiars i socials.

Alumnes hospitalitzats

Les companyes que ens van explicar aquest el tema dels alumnes hospitalitzats ens van relatar la visita a l'aula hospitalària de Son Espases i ens van voler conscienciar de la importància de que aquesta aula a més d'impartir coneixements als seus alumnes, intenten crear un clima acollidor tant pels infants com per les famílies per tal que puguin pensar amb altres coses i se distreguin de tots els pensaments que tenen degut a la situació en que es troben.

Dins el sistema educatiu podem trobar alumnes que han de ser hospitalitzats o han d’estar al seu domicili, per motius de salut, durant un període de temps que pot variar d’un alumne a un altre, trobant alumnes de curta estada, de llarga estada o crònics. Aquests infants tenen desavantatges enfront dels altres, que els hi pot arribar a causar un retard escolar. S'ha de fer tot el possible perquè puguin continuar el seu procés educatiu, per tal de no tenir desfasament escolar al tornar a l'escola. Per això als hospitals hi ha aules hospitalàries que permeten als infants amb aquestes condicions que puguin anar a aprendre i segueixin en contacte amb el sistema educatiu. Aquestes aules es solen coordinar amb el centre de l'infant com amb les famílies.

-Aquesta atenció educativa ha de ser flexible i adaptable a cada infant, tenint en compte la seva malaltia, el temps de durada, els recursos dels quals disposem, el seu centre de referència, etc 

Altes capacitats

El tema d'altes capacitats ens el va explicar la nostra professora, i ens va parlar sobre la diferència entre precocitat, talent i superdotat, i ens va dir que se'ls podia tractar de dues maneres diferents, és a dir es pot donar el mateix contingut per a tots i que aquests alumnes amb altes capacitats facin més activitats sobre aquests o que vagin ampliant contingut.

Cada alumne amb capacitats intel·lectuals superiors, té un perfil diferent, de fet, la mateixa diversitat amb la qual ens podem trobar davant els demés subjectes que no ho són considerats.

Els alumnes amb necessitats educatives associats altes capacitats, són un gran repte per als professionals de l’educació. El reconeixement i la identificació de les necessitats educatives d’aquest alumnat ha portat al col·lectiu de docents i especialistes a reflexionar i a qüestionar-se com detectar, intervenir, millorar i afavorir la tasca educativa amb aquests alumnes.

Cal tenir clars els tres conceptes relacionats amb les altes capacitats:

• La superdotació quan en el comportament de l'alumnat hi ha una interacció entre les altes capacitats intel·lectuals, l'alt nivell de creativitat i el compromís amb la tasca. (Teoria dels tres anells, Renzulli) 
• El talent quan mostra una elevada aptitud en un àmbit (per exemple, talent verbal o matemàtic) o en un tipus de processament (talent lògic o creatiu). 
• La precocitat implica un ritme de desenvolupament més ràpid a una o vàries àrees. 

Exposicions NESE (part 1)

Per tal d'aprofundir damunt les NESE, la professora de l'assignatura ens va proposar que ens ajuntàssim per grups i cada un d'aquests, aprofundís sobre una NESE en concret, i elaboràs un treball teòric juntament amb un parell d'actuacions que es poguessin dur a terme per tal d'ajudar a l'infant amb aquella NESE a enriquir el seu àmbit educatiu. Una vegada finalitzats els treballs era l'hora de compartir els coneixements adquirits amb la resta de companys i per això vam crear dos dies d'exposicions orals.

El primer dia van exposar el grup que fa aprofundir sobre: l'autisme, DEA, discapacitat visual, discapacitat auditiva, discapacitat intel·lectual i TDAH. Aquí us en deixo un petit resum on us faig una petita pinzellada del que vàrem treballar entre tota la classe.

Autisme

Les companyes que van aprofundir amb l'autisme, ens van explicar que una bona actuació pels infants que tenen aquestes característiques és utilitzar els pictogrames, moltes rutines. Una altre actuació que ens van fer realitzar va ser dibuixar-nos a nosaltres mateixos i posar el nom, així fent que els alumnes s'identifiquin amb ells mateixos, com també per saber com són els altres i el seu nom.  

L’autisme infantil és un síndrome del comportament de disfunció neurològica, caracteritzat per una alteració de les interaccions socials recíproques, anomalies de la comunicació verbal i no verbal, activitat imaginativa empobrida i un repertori d’activitats i interessos característicament restringits. (Cornelio­ Nieto, 2009)

Dificultats específiques d'aprenentatge (DEA)

El grup que que van treballar les DEA, ens van proposar una de les seves actuacions, en forma de racons, d'endevinalles amb grups, creació d'històries, memmory per parelles, entre d'altres i van remarcar que les activitats intentaven ser obertes on cada infant pogués treure el màxim potencial d'ell mateix.

Les dificultats específiques d'aprenentatge (DEA) es poden definir com un grup d’alteracions heterogeni que es manifesten en dificultats educatives afectant a diferents àmbits, com poden ser: l’escolta, la parla, el raonament i/o l’escriptura. Així mateix, Jiménez, J. et al. (2009), ens exposen que les DEAs són identificades en les persones quan s’observa un desfasament en els aprenentatges bàsics que, per la seva edat, ja haurien d’estar adquirits de forma significativa. A més, recalquen que aquestes dificultats han de ser independents a algunes deficiències sensorials, mentals o ètniques. (Jiménez, Guzmán, Rodríguez & Artiles, 2009)

Discapacitat visual

Aquest grup ens va fer una actuació on ens havíem de tapar els ulls i experimentar com seria el nostre dia a dia a si fóssim cecs, alguns van treballar de manera conjunta per tal de realitzar la comprensió d'un text i uns altres varen experimentar olors, tacte, gust... Creant així consciència en quines traves es poden trobar els alumnes, encara que amb l'ajuda dels companys vàrem poder realitzar les activitats. És per això que deim que és molt important el treball en grup on hi hagi ajuda mútua.

Entenem la discapacitat visual, com una deficiència en l'estructura o funcionament dels òrgans visuals, qualsevol que sigui la naturalesa o extensió de la mateixa que causa una limitació, que encara amb la millor correcció, interfereix en l'aprenentatge, a través de la visió i constitueix, per tant, un desavantatge educatiu. 

Discapacitat auditiva

Les companyes que van explicar el tema de la discapacitat auditiva van proposar actuacions de cara a millorar l'educació d'aquests alumnes, per exemple posant imatges o  dibuixos devora les paraules dels objectes, així com també adaptar el timbre de l'escola per tal que no sigui tan estrident. 

La discapacitat auditiva es defineix com la pèrdua o anormalitat de la funció anatòmica o fisiològica del sistema auditiu, i té la seva conseqüència immediata en la discapacitat per sentir o escoltar, la qual cosa implica un dèficit en l’accés del llenguatge oral. Partint que l’audició és la via principal a través del qual es desenvolupa el llenguatge i la parla, hem de tenir present que qualsevol trastorn en la percepció auditiva d’un infant en edats primerenques, pot afectar el seu desenvolupament lingüístic i comunicatiu, als processos cognitius, i conseqüentment, a la posterior integració escolar, social i laboral. (FIAPAS, 1990)

Discapacitat intel·lectual 

Les companyes que van aprofundir sobre aquest tema ens van fer realitzar dinàmiques de cohesió com són posar-nos en rotllana i tirar-nos un fil dient qualitats positives del company, així creant una xarxa de qualitats positives, també anar demanant als companys els gustos que tenen amb una graella i així comprovar que no tots som iguals.

L’Associació Americana de Retard Mental (AAMR), la defineix  la discapacitat intel·lectual com una discapacitat caracteritzada per limitacions significatives tant en el funcionament intel·lectual com en la conducta adaptativa que es manifesta en les habilitats adaptatives conceptuals, socials i pràctiques. Aquesta discapacitat apareix abans dels 18 anys. 

"El cazo de Lorenzo"

TDAH

El tema del TDAH va ser el que vàrem explicar el meu grup i ja vaig fer una entrada sobre aquest tema. Però tot i així us facilitaré la definició com a tots els altres i us explicaré una mica el que vàrem fer duran l'exposició. Durant l'exposició vàrem proposar als alumnes diferents activitats que es realitzaven amb grups interactius on un dels companys feia d'adult, un altre de alumne amb TDAH i els altres eren els seus companys. Vàrem planejar activitats de matemàtiques sobre les hores, multiplicacions, euros i polígons. 

La definció del TDAH no està del tot definida però  totes coincideixen en tres símptomes principals que són la disminució de l'atenció, la impulsivitat i la hiperactivitat. 

Una de les deficions que trob més clares és la de Barkley (1995) a Korzenoiwsk, C. & Ison M. (2008) i, Badía, I. R., Pujol, B. M., & Abril, B. M. (2006) que ho defineixen el trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) com un desordre evolutiu de l’autoregulació de caràcter genètic, que implica problemes amb l’atenció sostinguda, el control dels impulsos i el nivell d’activitat. 

Activitats dins classe

Per tal de posar en pràctica el que vaig comentar a l'entrada anterior, a classe vam dur a terme alguns exemples on es demostrava que si treballavem amb grups i discutiem la resposta conjuntament, el resultat era millor, ja que cada una aprotava el seu punt de vista o opinió i això ens feia pensar a totes les altres i a vegades canviar d'opinió.

Un joc que em va agradar molt va ser el Joc de la NASA on et planeja una situació i et demana que ordenis els objectes que et diu per ordre de valor per poder sobreviure en la situació plantejada. Al fer-ho individualment, la majoria va tenir una puntuació menor que quan ho va fer en grup.

Per altra banda, també ens va plantejar Processos d'Insight on ens va proporcionar problemes de lògica i ens vam adonar que si ho fèiem juntes i argumentàvem les nostres respostes, ens ajudava a arribar a les solucions correctes, tot i que algunes començàvem erròniament, a partir d'aquella resposta, extrèiem informació que abans no ens havíem adonat o no li havíem donat importància.

També vàrem fer el blanc a la diana, just quan vàrem crear els nostres grups per tal de si no ens coneixem, conèixer-nos més, en el nostre cas ja ens coneixíem però tot i així va ser interessant ja que consisteix en dibuixar una diana i posar els noms dels components dels grups, qualitats positives i negatives i coses que li agrada fer així es coneix als companys com també fas que els propis alumnes reflexionin sobre ells mateixos.

Cal dir que hi ha moltes més dinàmiques i activitats que fomenten el treball en grup i la cohesió d'aquest, però jo he volgut remarcar les que nosaltres hem realitzat i que m'han semblat molt interessants però per si voleu consultar-ne més aquí us deixo un article de Pere Pujolàs que parla sobre l'aprenentatge cooperatiu i dona més exemples.

Per altra banda cal dir que hem realitzat moltes més activitats en grups i treballs conjunts que han creat un gran aprenentatge de tots els components del grup, però he trobat adient fer especial menció aquests ja que ens van demostrar que treballant conjuntament i cooperativament arribaríem a millors i més coneixements i respostes que si es fa individualment.

Com podríem millorar l'ensenyament-aprenentatge?

L’aprenentatge dels infants, és molt important i per això cal que sigui un aprenentatge significatiu i no purament memorístic ja que si és un aprenentatge simplement memorístic no perdurarà gaire. Hem d’ensenyar als alumnes a pensar, ser crítics i tenir valors, així com el respecte a altres persones i a tenir cura del que els envolta. Cal que ensenyem als alumnes estratègies de recerca de informació ja que avui dia hi ha moltíssima informació que es troba a internet, tot i que això pot ser beneficiós ja que es pot cercar molt fàcil i ràpidament, però també hem d’anar alerta ja que no tot la informació que hi ha a internet és certa. Per tant hem d’educar als infants per tal que tenguin la capacitat de diferenciar el tipus d’informació adequada. Per altra banda també cal educar als infants a partir dels seus interessos, experiències i la seva vida quotidiana ja que ho entendran molt millor i els motivarà més que si són coses que ni tan sols saben lo que són o els hi sonen molt llunyanes. Com més experimental, manipulatiu, visual i pràctic sigui el seu aprenentatge, més perdurarà, és a dir serà més significatiu.

Per tal de crear aquest aprenentatge significatiu cal trobar estratègies per poder donar cabuda a tots els alumnes, independentment de les seves característiques i habilitats, i que puguin desenvolupar al màxim les seves capacitats, però al seu ritme.

Dur a terme aquesta tasca no és fàcil ja que s’han de pensar activitats que siguin profundes, però també que siguin obertes i que respectin tots els ritmes d’aprenentatge. Una possible manera de treballar l’ensenyament-aprenentatge de manera significativa, podria ser l’aprenentatge cooperatiu ja que fomenta el treball en grup, l’interacció entre els companys, així com també la presa de decisions. 

L’aprenentatge cooperatiu és un grup de procediments d'ensenyament que parteixen de l'organització de la classe en petits grups mixtos i heterogenis on els alumnes treballen conjuntament de manera coordinada per resoldre tasques acadèmiques i aprofundir en el seu propi aprenentatge. Els germans David i Roger Jonhson, ho han definit com aquella situació d'aprenentatge en la qual els objectius dels participants estan estretament vinculats, de tal manera que cadascun d'ells "només pot assolir els seus objectius si i només si els demés aconsegueixen assolir els seus".

Cal esmentar que hi ha tres àmbits d’intervenció de l’aprenentatge cooperatiu A, B i C:

-Àmbit d’intervenció A: Cohesió de grup

-Àmbit d’intervenció B: El treball en equip com a recurs per aprendre

-Àmbit d’intervenció C: El treball en equip com a contingut a ensenyar. 

Aquests àmbits d'intervenció estan estretament relacionats ja que quan intervenim per cohesionar el grup (àmbit A) contribuïm a crear condicions necessàries, encara que no suficients, per tal que els alumnes treballin en equip (àmbit B) i vulguin aprendre, a més d'aprendre a treballar d'aquesta manera (àmbit C). El mateix passa quan utilitzam estructures cooperatives dins l'àmbit d'intervenció B, en realitat treballam també per cohesionar el grup (àmbit d'intervensió A) i a què els alumnes aprenguin a treballar en equip. I el mateix passa si posam èmfasi en l'àmbit d'intervenció C.

És a dir segons Pere Pujolàs l’aprenentatge cooperatiu és l'ús didàctic d'equips reduïts d'alumnes (el nombre oscil·la entre 3 i 5) per a aprofitar al màxim la interacció entre ells amb la finalitat de maximitzar l’aprenentatge de tots. Una característica essencial d’aquests equips –denominats equips de base– és la seva heterogeneïtat, en tots els sentits: gènere, motivació, rendiment, cultura…A més esmenta que els membres d'un equip d'aprenentatge cooperatiu tenen una doble responsabilitat: aprendre el que el professorat els ensenya i contribuir que ho aprenguin també els seus companys d'equip. I tenen a més una doble finalitat: aprendre els continguts escolars, i aprendre a treballar en equip, com un contingut escolar més. És a dir, cooperar per a aprendre i aprendre a cooperar...

Per què aprenentatge cooperatiu?

Segons l’IES Joan Amigó l'aprenentatge cooperatiu:

-Promou la implicació activa de l’estudiant en el procés d’aprenentatge.

-Redueix els nivells d’abandonament dels estudis.

-Permet aconseguir els objectius d’una educació integral.

-Permet l’aprenentatge independent i autodirigit

-Facilita el desenvolupament de l’habilitat per escriure amb claretat

-Facilita el desevolupament de la capacitat de comunicació oral

-Permet la preparació dels estudiants com a ciutadans i els prepara per al món del treball.

A més permet que els alumnes treballin conjuntament per aconseguir un mateix objectiu i al ser grups heterogenis, es crea un ambient de treball que es beneficien tots entre tots. Ja que hi haurà diversitat d’opinions, maneres de treballar i això crearà un aprenentatge més ric per a tots.