Exposicions NESE (part 2)

Pel que fa a la segona part de les exposicions, es van explicar els temes de la discapacitat motòrica, trastorn de conducta, altes capacitats i alumnes hospitalitzats.

Abans de exposar-vos els petits resums de les exposicions dels companys m'agradaria explicar-vos la manera en que vàrem realitzar la majoria de les exposicions. La majoria de les exposicions van ser molt dinàmiques on els companys participàvem activament ja que ens proposaven fer diferents racons, activitats, debats i reflexions entre d'altres coses. És a dir, ens hem fet interactuar constantment. Aquesta manera de realitzar les exposicions va fomentar molt més la participació dels oients i també va fomentar molt més l'atenció. En la meva opinió ha estat molt d'agraïr que fossin així la majoria i no totes teòriques ja que sinó és fa molt pesat estar escoltant tot el temps als companys, encara que el tema sigui interessant es fa difícil estar tanta estona atent. A més ens ho vam passar molt bé i els conceptes se'ns van quedar més ja que ho vam experimentar i vàrem crear vivències i això ajuda molt a recordar.

També d'aquesta manera, tots vàrem poder adquirir nous coneixements com també noves idees uns dels altres, ja que vàrem poder contar-nos experiències de les pràctiques com també tenir idees de quin tipus d'actuacions es poden fer, a més d'aprendre moltes activitats diverses.

Discapacitat motòrica:

La exposició oral que van fer els components del grup que tenien com a tema la discapacitat motòrica ens van proposar activitats de comunicació a partir de signes, amb pictogrames o amb una tablet i vàrem argumentar cada grup com ens havíem sentit tant els que responíem al rol amb la discapacitat com els companys.

La discapacitat motòrica s’entén com l’alumnat que presenta alguna alteració motriu, transitòria o permanent, degut al mal funcionament del seu sistema ossi-articulatori y muscular (referent a l’aparell locomotor) i/o del sistema nerviós, i que, en grau variable, suposa unes certes limitacions a l’hora d’enfrontar-se a algunes de les activitats. Implica certes limitacions posturals, de desplaçament i de coordinació de moviments. Per això, el principals problemes que pot generar són moviments incontrolats, alcans limitat, força reduïda, parla no intel·ligible, dificultat amb la motricitat fina i guixada, una dolenta accessibilitat al medi físic, entre d’altres. (Martínez, Sanciñena, Sánchez, Sánchez y Yoldi, 2000).

-Les discapacitats motores més habituals en el període escolar són la paràlisis cerebral, l’espina bífida i les distròfies musculars, que limiten la capacitat d’acció. 

Trastorn de comportament

Els qui els va tocar el trastorn de comportament ens van explicar que les actuacions que durien a terme ells serien treballar molt les emocions, a partir de contes com el mostre de colors, o la realtizació d'un emocionari, contracte conductual o fer assamblees entre els nins per tal que resolguin els problemes entre ells.

Segons Fernández i Olmedo (1999) i FAROS, el trastorn de la conducta també denominat trastorns disocial, es caracteritza per la persistència i reiteració de conductes que violen les normes socials i els drets de les persones. Els principals símptomes que pot comportar aquest trastorn és la agressió a persones i animals, destrucció o robatori de bens aliens i per l’incompliment de les normes socials bàsiques de convivència i per l’oposició als requeriments de les figures d’autoritat, generant un deteriorament de les relaciones familiars i socials.

Alumnes hospitalitzats

Les companyes que ens van explicar aquest el tema dels alumnes hospitalitzats ens van relatar la visita a l'aula hospitalària de Son Espases i ens van voler conscienciar de la importància de que aquesta aula a més d'impartir coneixements als seus alumnes, intenten crear un clima acollidor tant pels infants com per les famílies per tal que puguin pensar amb altres coses i se distreguin de tots els pensaments que tenen degut a la situació en que es troben.

Dins el sistema educatiu podem trobar alumnes que han de ser hospitalitzats o han d’estar al seu domicili, per motius de salut, durant un període de temps que pot variar d’un alumne a un altre, trobant alumnes de curta estada, de llarga estada o crònics. Aquests infants tenen desavantatges enfront dels altres, que els hi pot arribar a causar un retard escolar. S'ha de fer tot el possible perquè puguin continuar el seu procés educatiu, per tal de no tenir desfasament escolar al tornar a l'escola. Per això als hospitals hi ha aules hospitalàries que permeten als infants amb aquestes condicions que puguin anar a aprendre i segueixin en contacte amb el sistema educatiu. Aquestes aules es solen coordinar amb el centre de l'infant com amb les famílies.

-Aquesta atenció educativa ha de ser flexible i adaptable a cada infant, tenint en compte la seva malaltia, el temps de durada, els recursos dels quals disposem, el seu centre de referència, etc 

Altes capacitats

El tema d'altes capacitats ens el va explicar la nostra professora, i ens va parlar sobre la diferència entre precocitat, talent i superdotat, i ens va dir que se'ls podia tractar de dues maneres diferents, és a dir es pot donar el mateix contingut per a tots i que aquests alumnes amb altes capacitats facin més activitats sobre aquests o que vagin ampliant contingut.

Cada alumne amb capacitats intel·lectuals superiors, té un perfil diferent, de fet, la mateixa diversitat amb la qual ens podem trobar davant els demés subjectes que no ho són considerats.

Els alumnes amb necessitats educatives associats altes capacitats, són un gran repte per als professionals de l’educació. El reconeixement i la identificació de les necessitats educatives d’aquest alumnat ha portat al col·lectiu de docents i especialistes a reflexionar i a qüestionar-se com detectar, intervenir, millorar i afavorir la tasca educativa amb aquests alumnes.

Cal tenir clars els tres conceptes relacionats amb les altes capacitats:

• La superdotació quan en el comportament de l'alumnat hi ha una interacció entre les altes capacitats intel·lectuals, l'alt nivell de creativitat i el compromís amb la tasca. (Teoria dels tres anells, Renzulli) 
• El talent quan mostra una elevada aptitud en un àmbit (per exemple, talent verbal o matemàtic) o en un tipus de processament (talent lògic o creatiu). 
• La precocitat implica un ritme de desenvolupament més ràpid a una o vàries àrees.