Exposicions NESE (part 1)

Per tal d'aprofundir damunt les NESE, la professora de l'assignatura ens va proposar que ens ajuntàssim per grups i cada un d'aquests, aprofundís sobre una NESE en concret, i elaboràs un treball teòric juntament amb un parell d'actuacions que es poguessin dur a terme per tal d'ajudar a l'infant amb aquella NESE a enriquir el seu àmbit educatiu. Una vegada finalitzats els treballs era l'hora de compartir els coneixements adquirits amb la resta de companys i per això vam crear dos dies d'exposicions orals.

El primer dia van exposar el grup que fa aprofundir sobre: l'autisme, DEA, discapacitat visual, discapacitat auditiva, discapacitat intel·lectual i TDAH. Aquí us en deixo un petit resum on us faig una petita pinzellada del que vàrem treballar entre tota la classe.

Autisme

Les companyes que van aprofundir amb l'autisme, ens van explicar que una bona actuació pels infants que tenen aquestes característiques és utilitzar els pictogrames, moltes rutines. Una altre actuació que ens van fer realitzar va ser dibuixar-nos a nosaltres mateixos i posar el nom, així fent que els alumnes s'identifiquin amb ells mateixos, com també per saber com són els altres i el seu nom.  

L’autisme infantil és un síndrome del comportament de disfunció neurològica, caracteritzat per una alteració de les interaccions socials recíproques, anomalies de la comunicació verbal i no verbal, activitat imaginativa empobrida i un repertori d’activitats i interessos característicament restringits. (Cornelio­ Nieto, 2009)

Dificultats específiques d'aprenentatge (DEA)

El grup que que van treballar les DEA, ens van proposar una de les seves actuacions, en forma de racons, d'endevinalles amb grups, creació d'històries, memmory per parelles, entre d'altres i van remarcar que les activitats intentaven ser obertes on cada infant pogués treure el màxim potencial d'ell mateix.

Les dificultats específiques d'aprenentatge (DEA) es poden definir com un grup d’alteracions heterogeni que es manifesten en dificultats educatives afectant a diferents àmbits, com poden ser: l’escolta, la parla, el raonament i/o l’escriptura. Així mateix, Jiménez, J. et al. (2009), ens exposen que les DEAs són identificades en les persones quan s’observa un desfasament en els aprenentatges bàsics que, per la seva edat, ja haurien d’estar adquirits de forma significativa. A més, recalquen que aquestes dificultats han de ser independents a algunes deficiències sensorials, mentals o ètniques. (Jiménez, Guzmán, Rodríguez & Artiles, 2009)

Discapacitat visual

Aquest grup ens va fer una actuació on ens havíem de tapar els ulls i experimentar com seria el nostre dia a dia a si fóssim cecs, alguns van treballar de manera conjunta per tal de realitzar la comprensió d'un text i uns altres varen experimentar olors, tacte, gust... Creant així consciència en quines traves es poden trobar els alumnes, encara que amb l'ajuda dels companys vàrem poder realitzar les activitats. És per això que deim que és molt important el treball en grup on hi hagi ajuda mútua.

Entenem la discapacitat visual, com una deficiència en l'estructura o funcionament dels òrgans visuals, qualsevol que sigui la naturalesa o extensió de la mateixa que causa una limitació, que encara amb la millor correcció, interfereix en l'aprenentatge, a través de la visió i constitueix, per tant, un desavantatge educatiu. 

Discapacitat auditiva

Les companyes que van explicar el tema de la discapacitat auditiva van proposar actuacions de cara a millorar l'educació d'aquests alumnes, per exemple posant imatges o  dibuixos devora les paraules dels objectes, així com també adaptar el timbre de l'escola per tal que no sigui tan estrident. 

La discapacitat auditiva es defineix com la pèrdua o anormalitat de la funció anatòmica o fisiològica del sistema auditiu, i té la seva conseqüència immediata en la discapacitat per sentir o escoltar, la qual cosa implica un dèficit en l’accés del llenguatge oral. Partint que l’audició és la via principal a través del qual es desenvolupa el llenguatge i la parla, hem de tenir present que qualsevol trastorn en la percepció auditiva d’un infant en edats primerenques, pot afectar el seu desenvolupament lingüístic i comunicatiu, als processos cognitius, i conseqüentment, a la posterior integració escolar, social i laboral. (FIAPAS, 1990)

Discapacitat intel·lectual 

Les companyes que van aprofundir sobre aquest tema ens van fer realitzar dinàmiques de cohesió com són posar-nos en rotllana i tirar-nos un fil dient qualitats positives del company, així creant una xarxa de qualitats positives, també anar demanant als companys els gustos que tenen amb una graella i així comprovar que no tots som iguals.

L’Associació Americana de Retard Mental (AAMR), la defineix  la discapacitat intel·lectual com una discapacitat caracteritzada per limitacions significatives tant en el funcionament intel·lectual com en la conducta adaptativa que es manifesta en les habilitats adaptatives conceptuals, socials i pràctiques. Aquesta discapacitat apareix abans dels 18 anys. 

"El cazo de Lorenzo"

TDAH

El tema del TDAH va ser el que vàrem explicar el meu grup i ja vaig fer una entrada sobre aquest tema. Però tot i així us facilitaré la definició com a tots els altres i us explicaré una mica el que vàrem fer duran l'exposició. Durant l'exposició vàrem proposar als alumnes diferents activitats que es realitzaven amb grups interactius on un dels companys feia d'adult, un altre de alumne amb TDAH i els altres eren els seus companys. Vàrem planejar activitats de matemàtiques sobre les hores, multiplicacions, euros i polígons. 

La definció del TDAH no està del tot definida però  totes coincideixen en tres símptomes principals que són la disminució de l'atenció, la impulsivitat i la hiperactivitat. 

Una de les deficions que trob més clares és la de Barkley (1995) a Korzenoiwsk, C. & Ison M. (2008) i, Badía, I. R., Pujol, B. M., & Abril, B. M. (2006) que ho defineixen el trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) com un desordre evolutiu de l’autoregulació de caràcter genètic, que implica problemes amb l’atenció sostinguda, el control dels impulsos i el nivell d’activitat.