Tripas - Corazón - Cabeza!

Com ja haureu pogut llegir, a l’anterior entrada vaig parlar sobre una frase que deia: “tripas, corazón, cabeza”, ahir a l’escola va venir a parlar l’autora d’aquesta frase, com també autora de molts de llibres i conferències. Aquesta gran professional es diu Pepa Horno, és una psicòloga que amb una hora i mitja ens va fer reflexionar sobre infinitats de coses a tots els docents i practicants que érem allà.

Gràcies a aquesta xerrada, vaig entendre molt millor la frase esmentada anteriorment. Ens va comentar el significat de cada un dels conceptes i com s’haurien de regular.

• Cabeza: seria la capacitat de raonar, la intel·ligència, la memòria, entre d’altres. Aquest part, és on es centra bàsicament el sistema educatiu tradicional.

• Corazón: es refereix a les emocions, l’entusiasme dels infants com també la sociabilització i relació entre iguals com també amb adults.

• Tripa: seria l’intel·ligència socioemocional, les vivències dels infants que queden al cos tant les bones com les dolentes. Cal que quedi clar que els coneixements vivencials ens inunden el nostre cos, per exemple estar enamorat és un estat vivencial o corporal, com també ho seria que algú ens caigui malament.

Si ens hagués explicat aquests conceptes de manera més tècnica nosaltres hauríem desconnectat (tripa: cervell reptilià, corazón: sistema límbic i cabeza: escorça prefrontal). És per això que com a mestres cal posar exemples que els alumnes puguin entendre fàcilment, amb exemples que hagin pogut experimentar.

Per tal de crear un aprenentatge significatiu cal començar per la tripa, seguir pel corazón i finalment ja arribar a la cabeza, però no al revés! Per tant, cal ficar el cos i vivències en l’educació així fomentant l’exploració, el joc, el moviment físic.

Cal tenir clar que com més alegria, més aprenen els infants (ja que segreguen més serotonina, es senten millor, tenen més energia...). Per això s’ha de fer que els nostres alumnes tenguin ganes de venir a classe, que es divertesquin i siguin feliços dins les nostres aules. Les experiències corporals, generen emocions i finalment hi ha una incorporació cognitiva, és a dir la curiositat i les experiències noves creen coneixement per això s’ha fomentar l’esperit crític i investigador dels infants. 

Finalment dir que cal treballar les emocions tant les anomenades positives (amor, alegria i curiositat) que serien les del cor, com les anomenades negatives (por, ràbia i tristesa) que serien les de la tripa. És important que les experimentin totes, que vagin aprenent a mesura que senten coses diferents ja que les relacions amb la gent són molt importants com també és molt important que els alumnes aprenguin a autoregular les seves emocions i sentiments. Per això crec que és important estar més informat sobre la neuroeducació i poder fomentar una educació millor pels infants, tenint en compre les seves emocions, vivències i sentiments durant tot el curs.