3, 2, 1... Comença l'aventura!
En aquest blog creat gràcies a l'assignatura d' "Atenció a l'Alumnat amb Necessitat Específica de Suport Educatiu a l'Escola" del 3r curs del Grau d'Educació Primària, intentaré relatar experiències curioses de les meves pràctiques com també intentaré penjar informació que ens pugui ajudar a fer una educació millor per a tots els infants.
A primer de carrera ens van posar un vídeo que em va encantar i vaig pensar tant de bo el tengui present durant tota la vida. Si som sincer...
dissabte, 9 d’abril del 2016
Reflexions de les pràctiques
A les pràctiques m’he trobat amb un parell d’alumnes que els hi costen les matemàtiques i m’han fet plantejar algunes reflexions que a continuació vos exposaré:
-Un dia em vaig posar amb un parell d’aquests alumnes que els costa sumar i restar i els hi vaig fer una prova per tal d’esbrinar si tenien el concepte de quantitat i en quina fase es trobaven. Vaig observar que quatre dels cinc que tenia, estaven en la primera fase, és a dir que necessitaven tocar els objectes i contar-los un per un per tal d’esbrinar quants n’hi havia (mirar vídeo). La que estava en una fase posterior ja no li feia falta tornar-los a contar tots sinó que a partir del nombre que ja sabia, sumava els altres. És cert però que com que ho havia fet quan ja estàvem tots a la mateixa taula potser tots havien contat tocant per imitació a la primera, per això vaig fer una activitat semblant on els alumnes havien de contar moltes pecetes i després n’hi donava un parell més i li demanava el total i aquí és quan vaig comprovar qui necessitava contar tot una altre vegada o podia retenir el nombre i contar a partir d’allà. Per tant, la pregunta és: Com poden entendre el concepte de sumar si no tenen el concepte de quantitat adquirit?
-Una altre qüestió que cal destacar és que una d’elles he descobert que no es sap els números i per tant la pregunta és: Com pot saber sumar amb els algoritmes si no sap que significa?. Els altres de manera mecànica, desglossant la suma: primer fent les unitats i després les desenes i utilitzant els dits poden arribar a fer-ho, però aquesta alumna en qüestió li costa molt posar els nombres amb els dits imaginau com de difícil ha de ser per ella sumar! A més d’això una vegada feta la suma amb els dits es troba amb la dificultat de que ella amb amb un gran esforç ha verbalitzat que el resultat és quinze però per exemple a l’hora d’escriure-ho a baix de l’algoritme posa 17 ja que no sap com s’escriu el quinze en nombres. Vaig intentar donar-li el truc de mirar per exemple el calendari ja que érem dia 14 idò que miràs com s’escrivia el nombre 15, però és cert que també li costa l’ordre dels nombres així que cal fer una feina anterior. Cal que aprengui primer els nombres i el concepte de quantitat ja que sinó jo crec que serà com fer retxes dins l’aigua.
-Per altra banda també he observat dins l’aula que moltes vegades el problema de que no facin els exercicis bé o no els entenguin, no ve donat perquè no tenguin el coneixement, sinó pel format en el qual se’ls hi presenta. Al llibre que tenen per exemple els hi posa la suma passa per passa: primer els hi col·loca l’algoritme, després a devora hi posa la suma de les unitats i finalment al costat fa la suma de les desenes i queda la suma feta completament. Però moltes vegades això els embulla més i fan la suma les tres vegades ja que no entenen el format.
Tenint en compte aquestes reflexions i vent el desnivell que hi ha dins l’aula potser una bona proposta seria fer sessions més obertes on cada alumne aprengués al seu ritme per exemple amb material manipulable fent racons on es treballassin els diferents conceptes bàsics de les matemàtiques amb diferents nivells així els que els hi costa més, poguessin adquirir el coneixement i els altres poguessin progressar d’una manera més vivencial.
Com diu Canals, M.A. (2008) la base de tota bona didàctica que ajuda a aprendre és a partir de la pròpia experiència de l’alumne. Tot el que es palpa arriba al cervell.
Per tant si canviam la manera de fer les matemàtiques i les feim més manipulatives, a més de crear una nova motivació, potser crearíem un aprenentatge més significatiu ja que així com observam a la frase que se li atribueix al filòsof Confuci “escolto i oblido, veig i recordo, faig i aprenc”, els infants aprendran fent. A més serà un manera de que entenguin millor els conceptes, d’una manera més visual i això afavorirà als que tenen més dificultats però també els que van més avançats ja que les activitats seran obertes on de la mateixa activitat es pugui treballar de igual manera però amb diferents dificultats.Per tant anem a manipular, fer, experimentar, per tal de crear conflictes mentals als nostres alumnes i que així aprenguin d’una manera més vivencial!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada