Fa molta estona que vaig sentir a parlar sobre aquest llibre, fins i tot crec què vaig veure una entrevista a la televisió que feien a l’autor, no ho recordo bé, però si que tenia la sensació de tendresa i ganes de llegir aquest llibre. Gairebé només començar el segon semestre d’aquest tercer curs d’educació primària, estava fent feina a la meva habitació i...sorpresa, va aparèixer la meva mare amb un llibre a la mà! Era el llibre de “Quiet” em va emocionar molt aquest petit detall i ara, després d’haver-lo llegit encara molt més!
“Quiet” és un llibre relatat en primera persona pel Màrius Serra on conta diferents experiències que ha viscut amb el seu fill Lluís, o més ben dit el Llullu. El Llullu va néixer amb una greu encefalopatia que mai va ser concretament definida per cap dels molts metges que va visitar.
És un llibre que no et deixa indiferent, et fa pensar amb moltes coses i sobretot et toca el cor, tot i que no és un llibre amb intenció de “fer pena” sinó tot el contrari, està contat amb bastants tocs d’humor, però tot i així crees un vincle molt especial amb el protagonista com amb el narrador que al acabar-lo sents com si haguessis viscut totes les experiències relatades amb ells. El mateix autor confessa que ha escrit aquest llibre per motius purament personals, perquè necessitava amollar-ho i aquest fet és el que crea aquest vincle ja que esta ple de sentiments i emocions narrades amb les paraules tan ben escollides per l’autor. Cal dir que Marius Serra ha fet una feina molt difícil ja que ha relatat els seus sentiments sobre la malaltia del seu fill, contant moltes de les situacions bones i dolentes viscudes amb el Llullu. Un fet curiós és que extrapola aquest sobrenom carinyos a tots els altres infants que pateixen la mateixa malaltia que el seu fill, així anomenant-los els llullus.
Llegir aquest llibre just començant les pràctiques i la menció de suport, m’ha obert els ulls, i m’ha fet reflexionar sobre la manera de tractar els infants i la mirada que cal tenir cap a ells. És possible que algun dia ens trobem algun “Llullu” dins la nostra aula o potser no, però de ben segur que coincidim amb algun en la nostra vida i per tant crec que és important tractar-lo amb tanta naturalitat com ens ha ensenyat en Marius Serra, tenir cura d’ells i intentar que siguin feliços i puguin aprendre i disfrutar de la vida al màxim, tal i com s’ha de fer amb tots els altres infants.
El Llullu no parla, ni juga, i potser tampoc és conscient d’allà on està, però això no ha aturat a la seva família, com ens relata al llibre, de fer diversos viatges, potser més dels que he fet jo! La seva germana, la Carla, li va relatant tot el que visiten li conta els seus pensaments i li fa bromes tot i que el Llullu mai li contesta, però ella sempre el té present i segueix jugant amb ell. Així que cal adoptar aquesta vitalitat sincera de voler transmetre el màxim als nostres alumnes, així creant un ambient d’aprenentatge i inclusió de tots i cada un d’ells. Siguin quines siguin les seves característiques o habilitats cal que nosaltres apostem per ells i no oblidem mai que no són simples alumnes als qual els hi hem d’ensenyar coneixements, sinó que són persones i que cal que es sentin estimats i feliços per tal de poder aprendre. Com vam comentar un dia a classe s’ha d’ensenyar seguint aquesta frase: “tripas, corazón, cabeza”, però que vol dir? Trob que aquesta frase és molt encertada ja que es refereix a que el primer que ens ha de preocupar d’un infant és que tengui les necessitats bàsiques cobertes, després que sigui feliç i una vegada aconseguit això ja començarem a ensenyar-li. Ja que els nins per tal d’aprendre significativament cal que siguin feliços, per això hem d’intentar garantir aquesta felicitat als nostres alumnes, creant un bon ambient escolar i interactuar amb ells així com facilitant la interacció entre ells mateixos.
De la mateixa manera, per tal que siguin feliços cal tenir en compte els seus sentiments i escolar-los, així com també, realitzar activitats diferents on els alumnes puguin aprendre de manera variada, així evitant un aprenentatge simplement memorístic i monòton, a més de crear motivació pels nous descobriments.
Per tant com diu al prefaci del llibre, tot i que el Lluís tengui unes necessitats peculiars, moltes vegades només vol dir que es faran les coses d'una altra manera però la farà. Per tant, cal aprendre de l'exemple il·lustrat en aquest llibre, de viure el present i no deixar que les dificultats ens aturin, si no va bé d'una manera, cercar una altra opció. I una vegada apresa aquesta lliçó aplicar-la a tots els àmbits de la nostra vida, tant a la personal com a la professional.
He intentat no contar massa fragments del llibre, per una part perquè seria un no parar, perquè podríem extreure moltes coses de cada capítol, però bàsicament perquè crec que no fa falta dir, que recomano fortament que el llegiu.
Quiet - Màrius Serra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada